Després de rebre el premi nacional Arruga, el Dr. Joan Cano va ser entrevistat per la periodista Núria Mahamud. Van parlar del taxi del seu pare, de per què va obrir la consulta a Sant Martí i de tot allò que un oftalmòleg veu en un ull a més de l'ull.
Hi ha una frase d'aquella entrevista que resumeix bé com entén el Dr. Joan Cano la seva feina: «pels ulls es poden descobrir moltes malalties del cos, com la diabetis o una artritis». Recollim aquí el que va explicar, perquè gairebé tot continua vigent i explica força bé què es fa en aquesta consulta.
De la facultat a l'Hospital La Fe
Volia ser metge des de petit. L'oftalmologia va arribar després, estudiant Medicina, i per fer-la va haver de sortir de Barcelona: va treure el número 290 del MIR i aquell any només hi havia cent places a la ciutat. Va marxar a l'Hospital La Fe de València, on va conèixer la seva dona i on va fer la tesi doctoral alhora que la residència.
Aquella tesi investigava nous fàrmacs contra la vitreoretinopatia proliferant, la causa dels despreniments de retina que reapareixen un cop i un altre. Va rebre el premi a la millor tesi doctoral de tot el Departament de Cirurgia —no només d'oftalmologia— i, cinc anys després, un altre a la millor tesi del quinquenni.
El taxi del seu pare
Va pagar part de la carrera treballant els caps de setmana amb el taxi del seu pare. Li van preguntar què tenen en comú un taxista i un metge i la resposta defineix el to de la casa:
«Els metges som com els taxistes: tot el dia estem parlant i escoltant».
Deia que el taxi és com un confessionari, que la gent t'explica coses que no explicaria a un amic perquè sap que no et tornarà a veure. I que amb un pacient que coneixes passa una cosa semblant: et sap explicar què li passa.
Per què Sant Martí i no el centre
Quan va tornar a Barcelona va triar Sant Martí per obrir la consulta. El motiu que va donar era senzill: és un barri amb molta població i, aleshores, amb poca oferta sanitària. I hi afegia una cosa que té més a veure amb l'ofici que amb el mercat: aquí la gent el coneix, i això genera confiança. Així va néixer l'Institut de Cirurgia Ocular Avançada, la clínica ICOA.
El premi Arruga
El premi nacional Arruga es concedeix a oftalmòlegs menors de 40 anys i és difícil d'aconseguir. A l'entrevista explicava que és l'únic oftalmòleg en actiu que el té: tot i portar el nom d'un oftalmòleg català, feia anys que no el guanyava cap català.
El que es veu en un ull a més de l'ull
És la part més interessant de l'entrevista i la que més gent desconeix. Explicava el cas d'un pacient a qui va diagnosticar una diabetis en una simple revisió ocular: feia anys que no es feia analítiques i ja tenia hemorràgies a la retina, és a dir, una diabetis ocular avançada.
I no és l'única. Una inflamació ocular pot ser el primer senyal d'una artritis reumatoide, un lupus o una espondilitis anquilosant: malalties sistèmiques la primera manifestació de les quals apareix dins de l'ull.
L'explicació de per què és elegant: els mateixos capil·lars sanguinis que hi ha a l'ull són al ronyó o al fetge, però allà no es poden mirar de manera ràpida i incruenta. L'ull és l'única part del cos on es veu un vas sanguini viu sense obrir res. Bona part de la seva recerca ha anat justament per aquí: la relació entre les malalties sistèmiques i la inflamació intraocular.
Cada quant cal anar a l'oftalmòleg
La seva recomanació era clara: un cop l'any, i sobretot a partir dels 35 o 40, que és quan comencen a aparèixer problemes com el glaucoma.
Insistia en una distinció que convé tenir present: qui diagnostica les malalties oculars és l'oftalmòleg, no l'òptic. A l'òptica et miren les diòptries, que no és el mateix. La gent va a l'òptica perquè és còmode i no es cobra la visita, només les ulleres.
Amb els nens era encara més insistent. Un defecte òptic sense corregir —hipermetropia, miopia, astigmatisme— pot provocar un retard visual, i l'ull gandul, si no es tracta abans dels set anys, és irreversible. D'aquí que recomanés revisió anual fins als 18.
Les ulleres de sol no són un caprici
Li van preguntar per la dada que menys de la meitat de la població fa servir ulleres de sol. Deia que els joves les porten per moda i que la gent gran a vegades no se'n compra de graduades perquè les veu com «una altra despesa».
L'argument mèdic té pes: mirar el sol sense protecció pot causar una retinopatia solar, que deriva en una pèrdua de visió irreversible, i avança l'aparició de cataractes. I convé comprar-les a una òptica, perquè unes ulleres de sol dolentes fan més mal que cap.
Gairebé vint anys després
L'entrevista ja té uns quants anys: avui el Dr. Cano dedica la major part de la seva activitat quirúrgica a la cirurgia de cataracta i refractiva, i la clínica és al C/ Bolívia 160. Però el consell que donava aleshores no ha canviat ni una coma: una revisió l'any, i als nens abans dels set.
Entrevista realitzada per la periodista Núria Mahamud i publicada a la premsa local de Barcelona després de la concessió del premi nacional Arruga. Aquest text és un resum elaborat per Policlínica ICOA; els drets de l'article original pertanyen a la seva autora i al mitjà que el va publicar.
Som al C/ Bolívia 160, de dilluns a divendres.