Glaucoma

El glaucoma és una malaltia ocular que es caracteritza per la pèrdua de visió com a conseqüència d'un dany al nervi òptic. Resulta molt difícil de detectar fins que ja es troba en una fase avançada.

Els mecanismes causants d'aquesta malaltia no són clarament coneguts, tot i que tot apunta que es deu a una elevació de la tensió o pressió ocular, de manera que els tractaments encaminats a reduir aquesta pressió són molt eficaços per prevenir la pèrdua de visió.

És important tenir en compte que els danys ocasionats pel glaucoma són irreversibles, per això és molt important la prevenció i el diagnòstic precoç.

El glaucoma representa una de les principals causes de ceguesa, evitable si es diagnostica i es tracta a temps. El glaucoma és una malaltia del nervi òptic, que és el conjunt de fibres nervioses que transmet la informació visual des de l'ull fins al cervell.

En el glaucoma, el nervi òptic es lesiona progressivament i perd fibres nervioses de manera irreversible. Com a conseqüència, la visió es perd lentament, primer en el camp visual perifèric i després en el centre. Per desgràcia, la persona que pateix glaucoma només aprecia aquesta pèrdua quan la malaltia està molt avançada, i consulta amb l'oftalmòleg quan ja és massa tard.

Quina és la causa?

La majoria dels glaucomes es produeixen per un augment de la pressió ocular. La pressió ocular es mesura en mil·límetres de mercuri. Quan el seu valor és de 22 o superior, parlem d'hipertensió ocular. La detecció d'una hipertensió ocular exigeix fer un estudi per saber si s'ha produït glaucoma o no. Si no es detecta glaucoma, l'oftalmòleg decidirà si cal iniciar un tractament preventiu o si pot vigilar el pacient sense donar tractament.

En altres persones, el glaucoma es produeix en absència d'hipertensió ocular, i en aquests casos la causa principal de la malaltia és un reg vascular insuficient o una especial debilitat del nervi òptic.

El risc de patir glaucoma augmenta a mesura que ens fem grans. Així, és important anar a xequejos oculars periòdics: cada dos anys en persones entre 40 i 60 anys d'edat, i cada any a partir dels 60.

El risc que presenten els familiars directes d'una persona a qui s'ha diagnosticat glaucoma és més elevat que el de la població general; per això s'han de revisar també de manera periòdica.

Tipus de glaucoma

El glaucoma més freqüent és l'anomenat primari d'angle obert. En aquesta forma de la malaltia, la pressió es troba en general lleugerament o moderadament elevada.

En altres casos, anomenats glaucomes secundaris, també d'angle obert, existeix una causa específica que augmenta la pressió ocular.

Finalment, menys freqüent al nostre medi, hi ha l'anomenat glaucoma per tancament angular, que pot ser agut (provoca dolor i ràpida pèrdua de visió) o crònic.

El diagnòstic del tipus de glaucoma és molt important, ja que el tractament pot ser diferent.

Símptomes

El gran risc d'aquesta malaltia és que no té símptomes associats. Segons dades proporcionades per la Societat Espanyola d'Oftalmologia (SEO), més d'1.000.000 d'espanyols majors de 40 anys pateixen glaucoma, dels quals la meitat desconeix que en pateix. És la segona causa, després de la diabetis, de ceguesa als països industrialitzats.

El veritable problema, asseguren els experts, rau en aquest 50 % de persones que encara estan per diagnosticar. En ser una malaltia asimptomàtica, és a dir, sense símptomes recognoscibles, els malalts que en pateixen ho desconeixen i no han rebut cap diagnòstic concret. Per aquest motiu, al glaucoma se l'anomena «ceguesa silenciosa».

Proves diagnòstiques

Les proves fonamentals que es fan a ICOA són:

• Exploració del nervi òptic i obtenció de fotografies-retinografies.
• Determinació de la pressió ocular (tonometria d'aplanació i d'aire).
• Exploració de l'angle iridocorneal (gonioscòpia).
• Determinació del gruix corneal (paquimetria).
• Exploració del camp visual computeritzat (campimetria).

Tractament

Els moderns fàrmacs en forma de col·liris (monoteràpia o politeràpia) s'utilitzen com a tractament de primera elecció per al control del glaucoma. Aquests medicaments disminueixen la pressió de l'ull reduint la producció de fluid aquós dins de l'ull o millorant el flux de fluid per l'angle de drenatge o per la via uveoescleral.

Quan el tractament farmacològic no és efectiu, s'empren altres tècniques:

• Làser: com la trabeculoplàstia amb làser Argó. El làser s'utilitza per eixamplar el conducte de drenatge per tal d'ajudar a controlar la pressió de l'ull.
• Cirurgia tradicional (trabeculectomia quirúrgica): l'oftalmòleg utilitza instruments de microcirurgia per crear un nou canal de drenatge pel qual el fluid aquós pugui sortir de l'ull i així disminuir la pressió.