La presbícia és la principal anomalia visual que afecta la població espanyola major de 40 anys i la seva incidència va en augment.
S'estima que actualment el 40 % dels espanyols la pateixen, cosa que suposa uns 18 milions de persones, i d'aquí a 10 anys, a causa de la major esperança de vida, més de la meitat de la població espanyola patirà aquesta patologia.
Fins ara, les persones amb vista cansada havien de recórrer a les ulleres bifocals o progressives, o a lentilles multifocals per solucionar aquesta anomalia visual, però no deixaven de ser solucions que disminuïen la qualitat de vida. Actualment el làser i les lents intraoculars ofereixen una solució més òptima i de qualitat.
Què és la presbícia o vista cansada?
La presbícia consisteix en la dificultat per enfocar bé de prop com a conseqüència de l'edat. És el que s'anomena vulgarment «vista cansada» i sol aparèixer al voltant dels 40-45 anys. Es tracta d'una alteració fisiològica natural i no d'una patologia.
L'ull normal, en repòs, està adaptat per a la visió llunyana. Quan es requereix la visió d'objectes propers —un llibre, la pantalla del mòbil, la carta d'un restaurant, etc.—, l'ull ha de canviar d'enfocament fent un esforç que anomenem acomodació. Aquest esforç d'acomodació el fa el cristal·lí.
El cristal·lí és una part del sistema ocular que es troba darrere de l'iris i que serveix per enfocar les imatges, com fa el zoom d'una càmera.
Amb el pas dels anys el cristal·lí va perdent la seva elasticitat, i amb això la seva capacitat d'acomodació, cosa que provoca, inevitablement, la presbícia o vista cansada, és a dir, la impossibilitat de veure-hi nítid de prop. Aquesta elasticitat no es perd «de cop», sinó que es va reduint progressivament a partir dels 40-45 anys i durant uns 10 anys, fins a perdre's totalment.
Causes
És una conseqüència del lògic deteriorament muscular causat per l'edat. L'ull compta amb un múscul, anomenat ciliar, amb el qual s'acomoda el cristal·lí (la «lent» ocular) perquè les imatges properes es puguin veure amb nitidesa. El múscul ciliar, com la resta dels músculs del cos, perd elasticitat amb el pas del temps i, per tant, capacitat per enfocar el cristal·lí i veure-hi bé de prop.
Símptomes
Els primers símptomes són molt concrets: es veuen els objectes propers desenfocats; per llegir cal allunyar el text i es necessita més llum. Aquesta condició afecta per igual miops i hipermetrops, tot i que aquests solen patir-la abans, i també aquelles persones que mai abans no havien portat ulleres.
Tractaments
Correcció òptica
- Lents convencionals: corregeixen l'enfocament per a la visió de prop, però desenfoquen les distàncies de lluny a intermèdies.
- Lents bifocals: faciliten l'alternança entre la visió propera i la de llarga distància, ja que enfoquen bé totes dues: de prop per la part inferior de la lent i de lluny per la part superior.
- Lents progressives: permeten la visió a qualsevol distància, variant la posició del cap. L'estructura és la mateixa que la de la lent bifocal, però no es nota el tall entre la part inferior per a la presbícia i la superior.
- Lents de contacte: imiten el sistema de les lents multifocals, tot i que també existeixen lentilles monofocals: una enfoca de prop i l'altra de lluny.
La vista cansada té solució mitjançant cirurgia
A Clínica ICOA oferim dos tractaments alternatius: el làser i la lent intraocular multifocal.
- El tractament amb làser (visió combinada) és similar a l'utilitzat per corregir la miopia, i l'anomenem làser de visió combinada o monovisió (blended vision). Amb aquest tractament podem corregir la presbícia i millorar molt la visió intermèdia i propera. Encara que en mirar hi veiem amb tots dos ulls, un ull està més especialitzat a veure-hi de lluny (ull dominant) i l'altre més especialitzat a veure-hi de prop (ull lector). Mitjançant el tractament de làser de visió combinada es pretén potenciar aquesta especialització, sense alterar la consciència de visió binocular propera i remota.
- El tractament amb lent intraocular (visió multifocal) consisteix a extreure el cristal·lí, que ja ha perdut o està perdent la seva capacitat per enfocar de prop, i substituir-lo per una lent intraocular multifocal que fa la funció de cristal·lí artificial. Aquesta lent, gràcies al que s'anomena pseudoacomodació —ofereix tres plans d'enfocament fixos: llunyà, mitja distància i distància propera, i és el cervell qui tria l'enfocament més adequat per a cada situació—, permet als pacients un rang de visió complet, des de llegir un llibre fins a conduir, tot sense necessitat d'ulleres.
Amb aquestes tècniques pretenem eliminar la dependència de les ulleres i lentilles, és a dir, no requerir-ne l'ús per a la visió llunyana i poder assolir un grau de visió propera adequat per a la vida quotidiana.
Tots dos tractaments són ambulatoris i el temps de recuperació és ràpid. Durant la consulta mèdica, l'oftalmòleg estudiarà el vostre cas i us indicarà el tractament més adequat.